© Editorial UOC 103 La competència del traductor
c) Variació de les referències intratextuals (el·lipsi, substitució, recurrència).
d) Variació d’esquemes cohesius (paral·lelisme, al·literació, repetició).
2) Entre les estratègies dirigides a establir la coherència trobem les següents:
a) ús de sinonímia i antonímia, b) ús d’hiperonímia i hiponímia, c) ús d’abs-
tracció i concreció,
d) redistribució de la càrrega semàntica,
e) paràfrasi,
f) variació del pla metafòric,
g) calc i manlleu i
h) variació de la dixi.
6.3. Estratègies extratextuals
Les estratègies extratextuals són les estratègies dirigides a fer la informació del
TD acceptable per al receptor, i a vehicular adequadament la intenció del tra-
ductor. Les estratègies d’aquest tipus només es poden caracteritzar a grans trets
de la manera següent:
1) Reorganització de l’articulació entre informació nova i informació cone-
guda.
2) Variació en el grau d’explicitació.
Aquests procediments són especialment importants en el tractament dels
fenòmens culturals, com veurem en el capítol «Metodologia de la traducció», ja
que en aquests casos el traductor erraria segurament el seu objectiu comunicatiu
si presentés com a nova una informació que és sobradament coneguda del seu
receptor, o no li proporcionés prou informació.
En aquest punt estem en situació d’explicar una mica millor els errors per inter-
ferència que hem vist en l’apartat 3. Podem dir que es tracta d’errors d’estratègia,
o més precisament de manca d’estratègia, en el sentit que són errors produïts
pel fet que el traductor no completa un procés de comprensió global del text, i
no estableix el seu propi objectiu comunicatiu.
Les estratègies textuals són les que tenen com a objectiu instanciar els factors
de la textualitat en el TD, i recollir els que ha determinat com a factors rellevants
del TO. Aquestes estratègies són un component essencial de la competència estra-
Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 103