gies són substancialment els mateixos, difereixen també substancialment en la

seva aplicació. Així, mentre que la classificació dels procediments tècnics es deri-

va de l’estudi contrastiu entre dues llengües i els procediments mateixos s’ente-

nen com els «canvis» que obligatòriament ha de dur a terme el traductor fent abs-

tracció de les circumstàncies en les quals s’han d’aplicar, les estratègies es presenten

com un repertori de procediments entre els quals el traductor pot seleccionar el

més adient per a resoldre un problema determinat, segons unes prioritats que ell

mateix haurà determinat.

6.1. Els trets distintius dels procediments estratègics en la traducció

Si extrapolem a les estratègies de la traducció els trets generals que hem defi-

nit en el punt anterior podem dir el següent:

1) Les estratègies de traducció es dirigeixen a un objectiu: la resolució dels pro-

blemes que planteja la producció d’un TD.

2) L’aplicació de les estratègies de traducció respon a un pla del traductor: el

PTD, que conté els factors de la textualitat del TD.

3) Les estratègies de traducció consisteixen en actuacions sobre els recursos

de l’LD.

En els punts següents veurem algunes d’aquestes possibles actuacions en rela-

ció amb els problemes de la traducció.

6.2. Estratègies intratextuals

Són les estratègies dirigides a establir la coherència i la cohesió del TD quan

el traductor aprecia que les discrepàncies entre l’ús dels patrons textuals en l’LO

i l’LD poden afectar la comunicació.

1) Entre les estratègies dirigides a establir la cohesió trobem les següents:

a) Variació en els patrons d’articulació d’oracions i clàusules (parataxi,

hipotaxi).

b) Variació de l’ordre dels constituents.

Teoria practica traduccio_(UOC) 27/09/12 08:59 Página 102