el teu projecte al cercle d’empresaris. Com ho veus? Tu tran-

quil, que estarà ple de gom a gom. Jo me n’encarrego.

—Em sembla una idea magnífica.

—Això està pagat, Manel. Si ho veiessis bé m’agradaria

mantenir el contacte amb tu per parlar de la ciutat. Com ho

veus? Un dinar cada dos mesos o així. Ah, i no caldrà que

sigui a Barcelona.

—Em sembla una idea excel·lent. També m’agradarà

conèixer els seus punts de vista sobre la ciutat.

«I no caldrà que sigui a Barcelona». Aquesta frase volia

dir que havia aconseguit l’objectiu del dinar. Ja no tenia

por que ens veiessin junts. No era pas que hagués aclarit els

dubtes sinó que la reunió havia anat bé, en la bona direcció.

Vaig sortir content de la trobada. Em semblava que les coses

començaven a avançar i que el camí que havia iniciat aquells

dies hi tenia alguna cosa a veure.