—Senyor Anguera, molt bé, gràcies. Ell sempre està igual,

amb les seves coses.

—T’agraeixo que hagis pogut quedar amb mi tan ràpida-

ment i a Barcelona. Segur que tens moltes coses entre mans…

—Només faltaria! Ni s’ho imagina, el que porto entre

mans, si l’hi explico, no s’ho creu.

—No pactaràs amb en Soler, ara?

—No, no, no és això. No pateixi.

—Perdona la broma, aniré al gra. Però abans, et va bé un

arròs? Aquí el fan boníssim. Així demanem i podem anar

parlant…

—Sí, sí, perfecte.

—Com deus saber, em preocupa tot el que passa a la nos-

tra ciutat. Sempre he estat al costat de totes les iniciatives

que beneficien la ciutat. A més, ja saps que represento una

sensibilitat de la ciutat i és per això que volia parlar amb

tu, per veure què penses, quin projecte tens per a la ciutat.

En definitiva, vull saber com veus les coses. Ara, Manel, ets

un actor polític important i només tu i en Soler podeu ser

alcaldes. A en Ramon Vela ja el coneixíem, però a tu no. No

m’interpretis malament, vull dir que no políticament. No

sabem quina opinió tens de molts projectes que estan enge-

gats i d’alguns que poden venir.