nostre aspecte juvenil es manté intacte. El fet és que, als ulls

dels estudiants, és molt evident que no som com ells i ens

veuen venir d’una hora lluny. Això va ser el que va passar

mentre esperava en Singla. També per a ell era evident que jo

no era un membre més del campus.

—Manel Cortada?

—Sí, senyor Singla. Un plaer coneixe’l.

—Si em tractes de vostè me’n vaig, eh!

—Un plaer coneixe’t, doncs.

—Tinc poc temps. D’aquí a vint minuts torno a tenir clas-

se. Et va bé que comencem l’entrevista mentre anem al bar?

Et va bé fer-la al bar?

—Sí, sí. I tant.

—Ah, enhorabona per la iniciativa, la trobo molt interes-

sant.

—Moltes gràcies. Com que veig que disposem de poc

temps, intentaré anar al gra.

—T’ho agraeixo.

—El que jo voldria, Eduard, és que em diguessis què és el

més important per a tu a l’hora d’explicar una història. Allò

a què dones més importància.