© Editorial UOC 88 Explica’t
Havíem quedat a la seu de l’escola de negocis on exerceix
de professor. Ja m’havia avisat que tindríem poca estona, que
només em podria dedicar el temps lliure que tenia entre clas-
se i classe. La meva intenció era, doncs, anar al gra. Intentaria
treure-li tot el suc possible, com havia fet amb en Weys.
Vaig arribar amb una mica de temps per si em costava
trobar l’aula on ell donava classe. A diferència del que és
habitual en mi, vaig trobar-la a la primera i, per tant, dispo-
sava de vint minuts per repassar l’entrevista. Finalment, vaig
decidir que seria millor aprofitar aquesta estona mirant com
en Singla exercia de professor. No el podia sentir gaire bé des
de fora l’aula, però es notava que era un gran comunicador.
La seva gestualitat i la seva expressió mostraven una capacitat
comunicativa evident.
Quan va acabar la classe es va produir aquell fenomen que
només he vist a les pel·lícules d’Indiana Jones i que mai no havia
viscut en primera persona al llarg dels meus anys d’universitari:
un corró d’alumnes al voltant del professor comentaven la
classe. A diferència del professor Jones, en Singla no tenia un
atractiu que expliqués aquest fenomen. Era la seva força comu-
nicativa la que provocava aquell magnetisme.
Quan va sortir de l’aula em va reconèixer de seguida.
Segurament pel fet que passava poc desapercebut entre tants
estudiants de vint anys. Els qui ens movem entre els trenta i
els quaranta mai no som conscients de fins a quin punt passa
poc desapercebuda la nostra presència en un campus univer-
sitari. Suposo que és perquè encara tenim recents les nostres
aventures universitàries i, sobretot, perquè ens pensem que el