mi em costaria molt no veure l’elecció a través dels meus ulls

professionals. No dubtis que ho tens més fàcil tu que jo per

guanyar unes eleccions. Tu has de lluitar contra els rivals, jo

hauria de lluitar contra mi mateix i contra els rivals. I perdria

la primera batalla, perdria contra mi.

—Ostres, Jordi, mai no m’ho havia plantejat d’aquesta

manera. Jo em pensava que sumant la teva experiència i

talent a…

—Ja saps que a vegades un més un no sumen dos. En fi,

això és una cosa que volta pel meu cap, però que mai no faré.

Ja m’ha passat el moment. Ara, si necessites un cop de mà

durant la campanya, ja ho saps. No podré ajudar-te gaire per

qüestions d’agenda i viatges, però sí que podré donar-te qua-

tre consells sobre l’estratègia. Teniu previst fer cap enquesta?

—Sí, al juny.

—Doncs m’envies la matriu de dades i m’ho miro.

—Moltes gràcies, Jordi. No et podré pagar per això.

—Tranquil, ja m’ho imagino. Ho faig perquè t’aprecio,

Manel.

Havia passat l’equador de la meva recerca i la llum cada

vegada es feia més evident. Després d’aquestes sis primeres

entrevistes estava molt satisfet de l’aire que anava agafant

el projecte, però començava a sorgir-me el dubte de si havia

planificat bé l’ordre de les entrevistes. Ja havia parlat amb el