© Editorial UOC 82 Explica’t
—Potser encara és més clar i tot en el cas de l’emprenedor.
Tres en un, com l’esprai.
—Exacte, Manel, tres en un.
Després de la conversa pactada vaig deixar de gravar però
no de prendre apunts. Parlar amb en Jordi és un veritable
luxe per a tots aquells qui ens dediquem a la política. El sopar
va transcórrer entre anècdotes de tants anys d’experiència i
la sobretaula es va allargar fins ben entrada la matinada a la
terrassa del seu àtic, amb un to molt més reflexiu.
El seu era un d’aquells àtics que surten a les pel·lícules,
amb la ciutat al seus peus, on sembla que el temps estigui atu-
rat. On sembla que hi ha quelcom més que distància vertical.
Al segon gintònic, just quan la Clara, la seva dona, es va
retirar a dormir, em va mirar fixament amb els ulls vidriosos
i em va dir:
—Manel, en realitat t’envejo.
—A mi? Tu? Però què dius, Jordi?!
—Sí, a tu. Envejo el punt en què et trobes.
—Però si la meva vida no res a envejar. I políticament,
ja ho veus: se me’n van de dos en dos.
—No, no. Ja saps a què em refereixo. A poder construir
un projecte propi per a la teva ciutat, amb tot el suport de la