—Sí: problema i solució formen part del mateix relat. El

relat que proposes. I és clar, si la ciutadania compra un relat

per veure la situació, el compra tot. Amb problema i solució.

No pot només comprar una part del relat.

—Voilà, mon ami.

—Ostres, això és fantàstic. És el que hauré de fer, construir

un relat format d’aquests tres relats. Però això és dificilíssim!

—Si, ho és, però per això n’hi ha que ens hi dediquem.

Algunes vegades ho aconseguim i d’altres no. Però recorda,

Manel, el que t’he dit de la credibilitat. No escrivim contes,

nosaltres. Tu hauràs parlat amb professionals de la imagina-

ció, però nosaltres tenim un límit: la credibilitat. No hem de

fer un conte, hem de narrar una realitat que ens afavoreixi,

però sempre una realitat. Si el nostre relat no és creïble, no

tenim relat. No ho oblidis.

—No ho oblidaré, Jordi. Gràcies.

—Tot això que et dic és en relació amb el que ens interes-

sa, el relat polític, però potser es veu més clar en el relat de

l’emprenedor. El relat d’un emprenedor també ha d’estar fet

de tres relats: el relat personal, el relat del projecte i el relat

del context. Si t’hi fixes, en qualsevol emprenedor o qualse-

vol persona amb un projecte ambiciós, és difícil saber dis-

tingir entre el seu relat personal i el relat de la seva empresa.

Bàsicament perquè són el mateix. Projecte i persona es fusi-

onen narrativament. Són el mateix. El projecte i la persona

són inseparables. On acaba Steve Jobs i on comença Apple?