Exageren les seves virtuts i menystenen les dels rivals. Això és

percebut pels ciutadans, que veuen que el relat no és creïble i,

si no se’l creuen, no s’imposa. I si no s’imposa…

—Se n’imposa un altre.

—Exacte. Que sovint és el contrari. En el relat de l’elecció,

tingues sempre per bandera la credibilitat. No pintis el rival

més dolent del que és, ni et descriguis a tu mateix com un

superheroi. Matisa, millora, ressalta, però sempre dins dels

marges de la credibilitat.

»Molt bé, ja hem descrit els tres relats: el personal, el de la

ciutat i el de l’elecció. Ja tenim feta la base, però encara falta

el més difícil: que tots tres relats encaixin com el guant a la

mà. Que tots tres es confonguin fins a formar-ne un de sol o,

més ben dit, que sigui difícil entendre el relat de la ciutat i el

de l’elecció sense el teu relat personal. Que tots tres esdevin-

guin un de sol. Com tres afluents que formen un riu.

—Però això és molt difícil.

—Molt. Però aquí hi ha la gràcia, i sobretot, el premi.

Perquè si ho aconsegueixes, no cal que t’ho digui, la victòria

està garantida. Si tu construeixes un relat de la ciutat en el

qual allò que representes (tu, el teu relat) és allò que la ciutat

necessita, i a més coincideix amb l’esdevenir de l’elecció (el

relat electoral) és obvi que tens un avantatge decisiu. Per què

haurien de votar a un altre candidat? Quan construeixes el

relat de la ciutat planteges un problema, i amb els altres dos

relats hi dones una solució. Ho veus?