som i cap on anem. Perdona: d’on ve la ciutat? On es troba

la ciutat? I cap on va la ciutat? Si construeixes les respostes

correctes a aquestes preguntes, tens fet el relat de ciutat.

»I finalment has de fer el relat de l’elecció. Una elecció és

per si sola una història. Hi ha els protagonistes, hi ha un con-

flicte, un objectiu, i discorre al llarg d’un camí durant un perí-

ode concret. Té tots els ingredients que ha de tenir qualsevol

relat. I el relat es farà. El faran els mitjans de comunicació, els

líders d’opinió o els mateixos ciutadans, però es farà un relat

de l’elecció. El més important, doncs, és construir el teu propi

relat de l’elecció per tal que s’acabi imposant entre l’opinió

pública. Que quan els ciutadans vegin el relat de l’elecció,

vegin el teu relat de l’elecció. Per aconseguir això, hauràs de

construir un relat electoral que t’afavoreixi, però sobretot, que

sigui creïble. Si hi ha expectatives de canvi a la ciutat, tu has

de construir un relat de ciutat en el qual tu representis el canvi

i l’altre rival, la continuïtat. Si la ciutat es troba en decadència,

en el teu relat, tu representes l’energia necessària per aixecar

i rellançar la ciutat. El relat electoral són també els temes

centrals de l’elecció i el transcurs de l’elecció. Has d’intentar

influir en el transcurs de la campanya electoral. Has d’intentar

portar l’agenda de la campanya i, sobretot, no cometre cap

error que et trastoqui el relat de l’elecció. M’entens, oi?

—Sí, sí.

—Però sobretot, repeteixo, el relat electoral ha de ser ver-

semblant. Els candidats sempre intenten construir una des-

cripció de l’elecció a la qual s’enfronten, però molt pocs ho

aconsegueixen. Bàsicament perquè el seu relat no és creïble.