© Editorial UOC 78 Explica’t
tal de definir les grans etapes que han fet que la ciutat sigui
el que és. Els grans moments històrics que han definit la
ciutat com és ara. Solen ser quatre o cinc que coincideixen
amb projectes transformadors o amb canvis profunds: la
industrialització, la creació d’un eixample, la inauguració
d’una infraestructura, etcètera. Aquí també has de coincidir
amb l’opinió de la ciutadania. Has de definir les etapes que
tots veiem com a moments clau en la història de la ciutat. I
un cop tinguis clar present i passat, t’has de projectar cap al
futur: cap on ha d’anar la ciutat? Quin és el seu futur? Quina
direcció haurà de prendre? A diferència del passat i el present,
en què el més important és polsar l’opinió dels ciutadans i
descriure d’on venim i on som, d’on ve i on és la ciutat, quan
parlem del futur tenim molta més llibertat. Parlar de futur és
parlar del nostre projecte polític. Aquí ja no hem de descriu-
re la situació, hem de proposar un futur millor. Aquí és on
intervé el lideratge, la visió del líder. En aquest cas, la visió
del candidat de la ciutat del futur. Em segueixes?
—No pateixis, continua.
—Si bé tenim més llibertat a l’hora de parlar de futur, el
passat i el present en certa manera ens condicionen. La nostra
proposta de futur ha de ser creïble i raonada. Esperançadora
i brillant, però factible d’acord amb les possibilitats de la
ciutat. No podem vendre fum, perdríem credibilitat als ulls
de l’elector. I la credibilitat és el bé més preuat de qualsevol
projecte.
»En definitiva, el relat de la ciutat no és res més que encer-
tar a donar respostes a les tres preguntes clau: d’on venim, on