sortir com a vencedor: ets un candidat de consens, amb el

suport de la direcció (recorda no ser present quan critiquin la

direcció, això és important) i dels dimissionaris, és a dir, dels

veterans del partit. Ets una persona que uneix, transversal,

que a més ha sabut admetre i respectar l’opció dels dos dimis-

sionaris. Hauràs sabut passar pàgina d’un episodi complicat

d’una manera molt elegant. Ah, i segur que tindràs també la

foto de l’endemà a tots els diaris locals!

—Brillant.

—Recorda’t, però, de parlar abans amb la direcció del par-

tit. Que sàpiguen que els xiularan una mica les orelles!

—Ostres, gràcies, Jordi. Així ho faré.

—Espero que tot surti com hem previst, que moltes vega-

des no passa. Si et sembla, passem a l’storytelling. Pregunta,

pregunta.

—Jordi, només vull saber què és, des del teu punt de vista,

el més important a l’hora d’escriure un relat. L’essència d’un

relat segons tu.

—Mmmm. Mira, Manel, si en alguna cosa et puc ajudar

jo és en la construcció del relat polític. Per parlar del relat en

general, segur que t’ajudaran molt més els que has entrevis-

tat fins ara i els que et queden per entrevistar aquests dies.

Jo no sé quina és l’essència d’un relat. No ho sé, la veritat.

Però sí que sé què és per a mi el més important del relat d’un

candidat.