© Editorial UOC 75 Els tres relats
—Abans de començar a gravar, et voldria fer una consulta
sobre un tema que tinc a sobre la taula, és sobre una petita
crisi que tinc al grup municipal. A veure què n’opines…
Després d’explicar-li el problema se’m va quedar mirant i
em va dir:
—Tu has de saber treure’n profit, d’aquesta petita crisi.
—Ja, però com?
—A veure, et comento el que faria jo. Que no sempre és
el millor…
—Segur que sí.
—Mira, jo faria que els dos que se’n van convoquessin
una roda de premsa a la sala de premsa de l’ajuntament.
A la seu del partit no, sobretot. La convocatòria no ha de
ser gens clarificadora del que passarà, ha de desprendre un
cert misteri. Que els periodistes es preguntin: «Dimitiran?
Es passaran al grup mixt, a l’equip de govern?». Durant la
roda de premsa, que s’esplaïn, que critiquin la direcció del
partit. I quan ja s’estigui acabant la roda de premsa, apa-
reixes tu. Aprofites per agrair als dimissionaris la tasca que
han fet durant tant de temps i els dius que formen part de
la història del partit. Segurament faran públic el suport a la
teva persona d’una manera explícita. Per finalitzar aquesta
roda de premsa conjunta «casual», anuncies que els dos nous
regidors s’incorporaran l’endemà i els anomenes. D’aquesta
manera tindràs la foto que vols. D’una crisi perillosa en pots