© Editorial UOC 73 Els tres relats
—No, d’això et volia parlar també. Volem anunciar-ho en
una roda de premsa.
I ens agradaria que ens hi acompanyessis.
—D’acord, em sembla bé.
—Pensa, però, que dispararem amb bala contra Londres.
—Ostres, és clar. Deixa-m’ho pensar i et dic alguna cosa
avui mateix.
—Segur, eh! Que ens agradaria fer-ho públic demà.
—Paco, t’ho puc dir avui al vespre?
—Sí, sí, mentre sigui avui…
—T’ho prometo. Et dic alguna cosa.
Vaig pensar a fer de la necessitat virtut i aprofitar la meva
trobada amb en Jordi Linares per demanar-li consell sobre
aquest tema. Abans que res, però, vaig trucar a Londres i em
van donar total confiança perquè gestionés la situació com
ho considerés oportú.
En Jordi Linares era un referent per a tots els qui ens agrada
la política. Era una estrella de l’estratègia política i electoral.
Era l’única persona a casa nostra que tenia aquella aurèola
que tenen els grans estrategs anglosaxons: Morris, Campbell,
Rove, Napolitan, Axelrod, Carville, Ailes. Era l’única persona