© Editorial UOC 72 Explica’t
—T’ho agraeixo, Paco.
En aquell moment em vaig témer el pitjor. Ja em veia com
a protagonista del relat polític més curt i trist del món.
—La Carme i jo pleguem. D’entrada vam pensar a passar-
nos al grup mixt i continuar a l’ajuntament, però després de
la conversa amb tu i de consultar-ho amb companys del par-
tit, hem decidit que el millor és que ens n’anem cap a casa.
Marxarem del grup municipal, deixarem l’acta de regidor.
—N’estàs segur, Paco? Queda poc més d’un any. No cal
que marxeu d’aquesta manera, podeu esperar a acabar la
legislatura.
—No, no, ho tenim decidit, Manel. No hi ha volta enrere.
—D’acord. De tota manera, Paco, t’agraeixo molt que no
us passeu al grup mixt. Això em destrossaria com a candidat.
Suposo que ja ho saps.
—En part és per això que no ho fem, Manel. Ni jo ni la
Carme no tenim res contra tu, és amb la direcció que estem
emprenyats. No seria just que tu en paguessis els plats tren-
cats. I després, hi ha el partit, tampoc no volíem renegar del
partit. Forma part de les nostres vides. No podem renunciar
a tants esforços, amics, sofriments i alegries, per culpa del
comportament d’una direcció que potser d’aquí a cinc anys
ja no hi serà. No volem fer mal al partit, tampoc.
—Em sembla correcte, Paco. Ja ho has dit a la premsa?