© Editorial UOC 67 Michael Weys
—Tres minuts.
—Ok, aniré ràpid. Per tant, hem de lligar totes les accions
de la història: causa-conseqüència. I després ve la seqüència.
Les narracions, els relats, tenen una estructura seqüencial.
Són una successió de seqüències, una darrere una altra.
Amb un ordre cronològic. Un fet provoca un altre fet. Les
pel·lícules són una successió d’accions que es van produint
cadascuna com a conseqüència de l’anterior. Òbviament em
podries preguntar per les pel·lícules que trenquen aquesta
seqüència lògica, però jo et respondria que també segueixen
l’organització seqüencial, tot i que amb un ordre diferent.
Però això és una altra història. Perquè et quedi més clar:
coneixes l’exercici d’E. M. Forster?
—No, ni idea.
—Fixa’t en aquesta afirmació: «El rei va morir i la reina
va morir», i ara en aquesta altra: «El rei va morir, i després
la reina va morir de pena». Ho veus? Veus la diferència, no?
Aquest exercici et mostra la diferència entre una mera succes-
sió d’informació i una trama. La trama es crea quan mostrem
dos fets seqüencials, l’un causa de l’altre. Això és el que fem
els que fem històries. Articulem i simplifiquem les accions.
En definitiva, creem una trama. Ho veus ara?
—Sí, sí, i tant.
—Seqüència i causalitat, això és per a mi l’essència d’una
bona història. Saber lligar harmònicament les seqüències de
la història i alhora treballar coherentment el joc de la causa-