—Doncs quan expliquem histories hem de tenir molt pre-

sent això. En primer lloc, hem de prescindir de la complexitat

i hem de simplificar. Segurament molts fets no s’expliquen

només per un motiu, sinó que ha estat un conjunt de motius

el que provocat un fet. Segurament un no es converteix en

assassí en sèrie perquè el seu pare el maltractava de petit, sinó

que també hi deu haver influït l’ambient en el qual ha cres-

cut, les amistats, les frustracions que ha patit, etcètera. Però

tot això no ho podem explicar en una història. Una història

necessita un fet i prou. Hem de simplificar-ho tot en una

causa, un fet. O encara pitjor. És possible que no hi hagi cap

motiu que expliqui una acció concreta. Pot ser que no hi ha

cap causa que expliqui per què un home es converteix en un

assassí en sèrie. Però si volem explicar una història, la neces-

sitarem. Cal que tota acció sigui conseqüència d’una causa.

Quantes vegades recordem que un capítol de la història uni-

versal va capgirar-se per una acció concreta: una trucada, una

mort, un error, una decisió, una casualitat, etcètera. Tot això

és impossible. La història no es canvia només per un fet. És

un conjunt de fets que es produeixen en un moment deter-

minat. Però no podem posar-los en un relat. Un relat ha de

tenir una explicació senzilla. Però el que és més important:

tot el que succeeix en una història és conseqüència d’una

acció anterior que l’espectador o lector ha de conèixer més

tard o més d’hora. No podem deixar-lo sense explicació.

L’espectador ha de conèixer tots els perquès de l’acció. Ha de

tenir totes les respostes per interpretar les conseqüències, és

a dir, l’acció. Ha d’anar desxifrant la història, un fet rere un

altre. Un fet causat per un altre. De debò que em segueixes?

Em sembla que no m’explico gaire bé. Quant temps ens

queda, Vanessa?