què era el joc de la seqüència i la causalitat, quan de sobte

va continuar:

—Explicar una bona història és saber jugar al joc de la

seqüència i la causalitat. Jo ho anomeno així. Qualsevol història

no és res més que una seqüència d’accions, d’esdeveniments,

amb una lògica que la fa comprensible. És a dir, totes les

accions tenen una coherència que dóna sentit a la història.

Però serà millor que comencem pel principi. L’ésser humà té

pànic de la incertesa i de totes aquelles coses per a les quals

no tenim una explicació. Per tal de garantir-se una estabilitat

emocional, sempre busca una explicació per allò que no com-

prèn. També ho fem com a societat. Tenim una explicació per

a qualsevol esdeveniment. Qualsevol conducta té una explica-

ció, un motiu que la genera. Tot i que en realitat això no va

ben bé així. Però necessitem que existeixi un motiu que generi

l’acció. És el que en diem la causalitat. Tot el que passa ve cau-

sat per algun fet; per tant, tota acció provoca una conseqüèn-

cia que només s’explica per la causa que la genera. M’entens?

—Sí, sí, senyor Weys.

—T’has fixat que a totes les pel·lícules en què apareix un

dolent molt dolent sempre hi ha un fet que ha provocat que

s’hi tornés, de dolent? Sovint és un fet traumàtic a partir del

qual es torna dolent. La seva maldat té una causa, no és dolent

per se, és conseqüència d’un fet. La causa més utilitzada a les

pel·lícules per explicar el perquè dels assassins en sèrie és que

el seu pare els maltractava de petits. Em segueixes?

—Sí, sí, no pateixi.