—Eròtica TV? Tu deus ser el que em fa el qüestionari eròtic

i totes aquelles preguntes pujadetes de to, no? Dispara que

estic en plena forma.

Em vaig quedar blanc. No tenia temps de posar-me a

explicar quin era el meu projecte i què hi feia jo, allà, però

tampoc no podia seguir amb el qüestionari que tenia previst.

S’hauria notat massa que no el volia per conèixer detalls de

la seva activitat sexual.

Així que vaig decidir improvisar. O no.

—Senyor Weys, només vull fer-li una pregunta i m’agradaria

que tot el temps que tenim s’esplaiés a respondre-me-la. Per a

vostè, com a director de cinema i per tant creador d’històries,

quina és la cosa fonamental que ha de tenir un relat? Què és

per a vostè l’essència d’una bona història?

—El joc de la seqüència i la causalitat.

Va respondre de cop, sense immutar-se, com si fos la cosa

més normal del món que el que li havia de fer preguntes

picants li demanés per l’essència de la seva feina. Es notava

que tenia meditada aquesta resposta i, per tant, la pregunta

no li era cap sorpresa.

Va estar un interminable minut sense dir res més. Mirant-

me, analitzant-me. El temps passava i em semblava que els

quinze minuts s’esfumaven segon rere segon. Jo no sabia cap

a on mirar. M’estava imaginant a mi mateix consultant en

algun llibre de cinema de la llibreria Medios de Barcelona