—Doncs que en la història d’un líder polític o un gover-

nant també hi ha d’haver un arc de transformació. El líder,

quan arriba al poder o quan el deixa, ha de ser diferent de

la persona que va començar el camí. Si vols que el relat sigui

convincent, els fets que t’han passat al llarg del període

de temps de la teva «aventura» t’han d’haver transformat.

Quant fa que et dediques a la política?

—Ostres, no ho sé, uns quatre anys.

—Doncs des del 2006 fins al moment en què et conver-

teixis en alcalde o president de la Generalitat, el que vulguis

ser, aniràs fent via pel teu camí. I quan l’acabis seràs una

persona diferent. Si fos un conte, sens dubte, millor. Jo no

hi entenc, de política, però al final és com els contes, la gent

vol saber de quina manera els personatges s’han convertit en

el que són. En el cas de la política, del relat polític, suposo

que també el ciutadà vol saber com és que ets com ets. Quins

esdeveniments t’han anat fent com a persona, quins entre-

bancs han forjat el teu caràcter. Em sembla que amb el que

t’ha passat aquesta setmana, ja has tingut un obstacle per

superar.

—Calla, calla. Però tens tota la raó. Mira, un director de

campanyes electorals que va venir a fer-nos unes sessions al

partit ens ho deia, això: «La gent vol veure patir el candidat,

veure com cau i es torna a aixecar. Veure que li costa arribar

al govern, que ha de superar obstacles, que resisteix». Una

mica és això, veure quins obstacles ha hagut de superar i

com l’han convertit en el que és. Veure com és aquest arc de

transformació.