—Sí, és clar.

—Aquest període durant el qual tenen lloc un seguit

d’esdeveniments, si t’hi fixes, sempre és com un camí.

L’aventura sempre té una estructura de camí. S’inicia un

dia amb un esdeveniment no esperat que obre un camí,

l’aventura, i que condueix el protagonista a un objectiu final.

En aconseguir l’objectiu el camí finalitza, ja que és el final del

trajecte, i l’aventura s’acaba. Sí?

—Sí, sí.

—Doncs al llarg d’aquest camí, d’aquesta aventura, el

protagonista o protagonistes s’han d’haver transformat. La

història, el conte, ha d’haver transformat el protagonista.

»La història no ha d’haver succeït per a no res. El conjunt

d’aventures, perills, personatges i llocs que ha conegut el

protagonista al llarg d’aquest camí, l’han d’haver canviat. El

protagonista o protagonistes s’han d’haver transformat en

finalitzar la història. Han d’haver passat per l’arc de transfor-

mació, que no és res més que la història en si. Hi ha un abans

i un després de la història. El protagonista s’ha transformat,

ha canviat.

—Cap a millor, és clar.

—Cap a millor, cap a millor. Sempre ha de transformar-se

per convertir-se en una persona millor. Per valorar allò que

no valorava, per canviar una actitud, per ser més generós,

etcètera. Coneixes el Conte de Nadal, de Charles Dickens?