© Editorial UOC 51 L’arc de transformació
Capítol VII
L’arc de transformació
16 de febrer del 2010
Semblava que les coses es començaven a calmar. Ja feia
una setmana que l’«affaire Rodríguez» havia esclatat i de mica
en mica retornàvem a la normalitat. Una normalitat fictícia,
perquè tots sabíem que tard o d’hora hauria de fer algun gest
amb en Paco per tal de refermar el meu lideratge dins del
partit i, sobretot, davant la ciutadania.
Encara estava dolgut amb en Paco i em preocupava el que
em podia passar durant els propers mesos. Segur que vindrien
més decepcions i més nits d’insomni, però malgrat tot havia
d’assumir-ho si volia arribar a ser alcalde.
Tot i els darrers esdeveniments, res no faria que em desviés
de l’objectiu que m’havia fixat: escriure el meu propi relat.
Encara em quedava molta feina per fer i cada cop menys
temps per fer-la.
Aquell dimecres havia quedat amb en Jan Xerta, un con-
tacontes professional que feia quinze anys que es dedicava
exclusivament a això, a explicar contes a la mainada. I ho