—El sentit. Tots els evangelis tenen un sentit que guia el

relat. Qualsevol història ha de tenir un sentit. Ha de voler

comunicar algun missatge. Sense missatge, sense sentit que

l’articuli, una història només entreté. Les histories memora-

bles, aquelles de les quals ens recordarem sempre, són les que

tenen un sentit, una voluntat clara de comunicar, un missat-

ge implícit transcendent. Una lliçó de vida.

—És evident que la Bíblia vol comunicar un missatge.

—I els evangelis, i qualsevol escrit religiós. Què volen pro-

clamar els evangelis? La bona nova de Jesús.

—Així, qualsevol història ha de voler transmetre un mis-

satge.

—Si és una bona història, sí. Tu per què vols fer un relat?

—Per comunicar-me.

—Doncs ja està. El teu pensament és el missatge. I utilit-

zaràs el relat per comunicar-te. Has de tenir clar, però, quin

és el teu missatge. Manel, has de voler comunicar quelcom

transcendent, que valgui la pena. No pot ser un missatge

buit o intranscendent. Ha de ser quelcom que impacti a qui

el rebi.

»Fixa’t en els evangelis. Cada lectura és una història amb

un missatge clar. Un missatge que et fa pensar, que no et

deixa indiferent. Coneixes la paràbola del bon samarità? I la

del fill pròdig? Oi que te’n recordes, de la història?