—No.

—Doncs perquè l’ésser humà té una necessitat enorme

de creure en alguna cosa. Te’n posaré un exemple. Fa cosa

de cinc anys, va tancar una llibreria de Tortosa. Després va

tornar a obrir en un altre indret de la ciutat, però en aquell

moment, el futur de la llibreria era ben negre. És una de les

llibreries més antigues d’Europa, es va fundar cap al 1760.

Imagina’t, fa dos-cents cinquanta anys! Davant d’aquesta

trista notícia, un periodista li va demanar al propietari:

«Què és el que més es venia a l’inici de la llibreria, al segle

xviii, i què és el que més es ven al segle xxi?». El propietari

va respondre: «Quan es va inaugurar la llibreria, bíblies, i

ara que la tanquem, llibres d’autoajuda». Em segueixes?

—Sí, sí.

—L’home, l’ésser humà, necessita creure en alguna cosa.

Una part no, però la majoria sí. I les religions (esperem que

per molts anys) li donen justament allò que necessita: espe-

rança.

—Molt interessant, però això què té a veure amb fer una

història?

—No ho veus? Hi té molt a veure. Què tenen la Bíblia i

els evangelis que fa que encara tinguin vigència? I totes les

narracions i les lectures dels apòstols?

—No ho sé. La forma? El contingut?