© Editorial UOC 36 Explica’t
obliga el protagonista a iniciar l’aventura. Doncs, si bé
al principi del relat l’objectiu a assolir és llunyà i difícil
(aquí rau la gràcia de la història), a mesura que transco-
rre la trama el protagonista es va acostant a l’objectiu.
L’aproximació a l’objectiu final és la trama de la història.
Però mai no podem fer un desenllaç lineal, que el camí
sigui recte. El protagonista del relat ha d’anar acostant-se i
allunyant-se de l’objectiu. Ha de semblar que aconsegueix
l’objectiu i que se li escapa, que se n’allunya. En qualsevol
història memorable, el camí és llarg i sinuós, és una carrera
d’obstacles que fan que el protagonista s’allunyi del seu
objectiu just quan s’hi està apropant. Al protagonista no li
queda més remei que aixecar-se i tornar a començar. Aquest
joc d’acostar-se i allunyar-se s’ha de fer harmònicament. I
això ho aconseguirem mitjançant el ritme. El ritme modula
la trama, el camí que transcorre fins a l’objectiu.
—Està molt bé, però com trobes el ritme de la història?
—Aquí hi ha la gràcia. I la dificultat. Has d’escoltar la
història, entendre-la i trobar-hi el ritme adequat. Ah, i no
conformar-te fins que no trobis el ritme que es mereix la his-
tòria, el que la fa memorable.
—Com si la història tingués un ritme propi…
—És que el té! I l’has de trobar. Si aconsegueixes que
la teva història discorri d’una manera natural, que flueixi,
com diria Bruce Lee, és que té el ritme adequat. Quantes
vegades has anat al cinema i has pensat «Això em sobra»?