© Editorial UOC 36 Explica’t
obliga el protagonista a iniciar l’aventura. Doncs, si
al principi del relat l’objectiu a assolir és llunyà i difícil
(aquí rau la gràcia de la història), a mesura que transco-
rre la trama el protagonista es va acostant a l’objectiu.
L’aproximació a l’objectiu final és la trama de la història.
Però mai no podem fer un desenllaç lineal, que el camí
sigui recte. El protagonista del relat ha d’anar acostant-se i
allunyant-se de l’objectiu. Ha de semblar que aconsegueix
l’objectiu i que se li escapa, que se n’allunya. En qualsevol
història memorable, el camí és llarg i sinuós, és una carrera
d’obstacles que fan que el protagonista s’allunyi del seu
objectiu just quan s’hi està apropant. Al protagonista no li
queda més remei que aixecar-se i tornar a començar. Aquest
joc d’acostar-se i allunyar-se s’ha de fer harmònicament. I
això ho aconseguirem mitjançant el ritme. El ritme modula
la trama, el camí que transcorre fins a l’objectiu.
—Està molt bé, però com trobes el ritme de la història?
—Aquí hi ha la gràcia. I la dificultat. Has d’escoltar la
història, entendre-la i trobar-hi el ritme adequat. Ah, i no
conformar-te fins que no trobis el ritme que es mereix la his-
tòria, el que la fa memorable.
—Com si la història tingués un ritme propi…
—És que el té! I l’has de trobar. Si aconsegueixes que
la teva història discorri d’una manera natural, que flueixi,
com diria Bruce Lee, és que el ritme adequat. Quantes
vegades has anat al cinema i has pensat «Això em sobra»?