—Però com ha de ser el ritme? Constant?

—El ritme del relat ha de ser el més adequat a la història

que expliquis. Cada relat té el seu ritme. La dificultat és

trobar el ritme més adient per a cada relat. Quan el trobes,

la història té molta més força. Per començar, el ritme ha de

ser in crescendo, ha d’anar de menys a més. És cert que hi ha

històries que comencen amb un ritme vertiginós, però després

es calmen, per reprendre més endavant la velocitat. Que el

ritme sigui in crescendo no vol dir que hagi de ser diabòlic, sinó

que ha d’anar creixent, els esdeveniments s’han d’anar preci-

pitant, independentment que la velocitat sigui suau o dura.

»Una història sempre ha de començar amb un ritme suau,

lent. De cop s’ha de produir un fet que precipiti els esdeve-

niments, que es van accelerant un darrere l’altre, fins que

s’arriba al final i el ritme sol tornar a baixar, es torna a la nor-

malitat, al ritme de l’inici. Això és l’habitual. Dintre d’aquest

marc pots anar jugant: començar fort, després el ritme lent

on presentaràs la situació, etcètera. No sé si em segueixes…

—Sí, no pateixis.

—El ritme és el que condueix el protagonista de la història

al seu objectiu. Perquè saps que en qualsevol història hi ha

d’haver un objectiu, no?

—Sí, és clar.

—No hi ha història sense un objectiu difícil per

assolir. Aquest objectiu és el motor de la història, el que