—Doncs sembla que encara és més gros del que ens pen-

sàvem. Ha estat un plaer.

—Moltes gràcies pel teu temps. El plaer ha estat meu.

M’has ajudat molt.

—Segur. Vols fer un exercici? Intenta fer el relat de

l’escàndol Minoves. És una bona història. Fixa’t en l’estructura,

eh!

—Per descomptat. Moltes gràcies.

Vaig sortir de la trobada amb en Roca desconcertat.

Segurament, n’esperava una altra cosa. La trobada havia

durat una hora i vint-i-cinc minuts, molt més del previst,

però tenia una sensació de buidor. O no. No ho sé, era una

sensació estranya.

Vaig tornar cap a casa després de menjar alguna cosa

en un bar de l’Eixample. No podia deixar de pensar en les

paraules de l’Agustí Roca: el que és important és l’estructura;

introducció, nus i desenllaç; A, B i C.

Quina estructura havia de tenir el meu relat? Com podia

aplicar aquesta estructura a la meva història?

Mentre anava reflexionant sobre això, a la ràdio del cotxe

donaven les notícies: