© Editorial UOC 28 Explica’t
nar el seu estil literari, que feia de les seves cròniques una
delícia narrativa.
—Manel Cortada?
—Senyor Roca, moltes gràcies per acceptar de rebre’m. És
un plaer coneixe’l
—Agustí, Agustí, digues-me Agustí. I tracta’m de tu, si us
plau. Em va semblar molt interessant la teva idea. Tinc una
horeta, et sembla que en tindrem prou? Per on comencem?
—Perfecte. M’agradaria saber què és per a tu un relat. I què
és, segons el teu punt de vista, l’essencial en una història. La
idea força del relat.
—Uf, Déu n’hi do. A veure per on comencem… Des del meu
punt de vista, eh! El d’un periodista. Mira, Manel, un periodista
és un narrador de fets. Ha de descriure uns fets concrets a uns
lectors que ho llegiran després que hagin succeït. El periodista
el que ha de fer és relatar els fets. Explicar els fets. Però no de
qualsevol manera, ha de fer-los comprensibles per al lector. El
lector ha d’entendre què ha passat gràcies a la nostra narració.
I per fer-ho hem d’ordenar els fets. Hem d’estructurar-los de
manera que siguin més senzills de comprendre. Hem d’utilitzar
una forma que ens ajudi a comunicar la notícia. Em segueixes?
—Sí, sí, tranquil.