Aprendre a fer un relat, aquesta era la qüestió. Com?

Doncs preguntant-ho a qui en sap.

Havia decidit que volia construir-me un programa de tro-

bades amb persones que es dediquessin a explicar històries

o bé que haguessin fet de la seva història la seva manera de

viure. Persones de perfils molt diferents, de mons molt dife-

rents i amb una cosa en comú: el relat.

No tenia clar el nombre, ni el període que dedicaria a

complir amb l’agenda que volia programar, però sí que tenia

clar quina seria la base de totes les converses o entrevistes

que faria. Una sola idea: «Per a tu, què és el més important a

l’hora de construir una història? Què és el que s’ha de tenir

en compte per sobre de tot?».

Volia conèixer l’ingredient imprescindible que ha de tenir

un relat segons cadascun dels personatges. Era conscient que

possiblement algun d’ells repetiria la idea, però en aquest cas,

demanaria que em digués la segona idea o consell que em

donaria si volgués escriure una història.

Així ho vaig fer. Vaig començar a dissenyar els perfils que

creia que més m’ajudarien i el calendari que hi podia dedicar:

tres mesos, deu perfils.

Tres mesos dedicats exclusivament a entrevistar deu per-

sonatges que viuen d’explicar històries.