Capítol III

L’inici

12 de gener del 2010

Havien passat les festes de Nadal i havia tingut temps

per pensar com construiria el meu relat, però no acabava de

veure la manera de fer-ho. No acabava de treure’n l’entrellat.

Fins que un dia, intentant explicar-li a un soci del despatx

què era tot això que em portava de corcoll, ell va dir:

—I per què no li demanes ajuda a algú que es dediqui a

explicar històries? No ho sé, a un escriptor, a un director de

cinema…

No vaig saber què respondre-li, però la frase d’en Jordi em

va acompanyar tota la nit. Demanar als qui en saben. Als qui

s’hi dediquen. No és això el que sempre havia predicat?

Tal dit, tal fet. En un parell de dies ja vaig tenir clar el con-

cepte, la idea que m’hauria d’ajudar a construir un relat guan-

yador. Tot i no estar-ne gaire convençut, faria de la necessitat

virtut i apostaria per l’autoaprenentatge.