Em va fascinar. De seguida vaig buscar per internet llibres

i articles sobre el tema. No hi havia gaire bibliografia sobre

storytelling a casa nostra ni tampoc gaires cursos de formació.

Al cap d’uns dies ja havia devorat els dos o tres llibres que

s’havien publicat en castellà sobre el tema, algun article i

algun altre llibre en anglès. Estava totalment obcecat amb el

tema. Tenia clar que havia de comunicar-me i que per fer-ho

necessitava el meu propi relat. Explicaria qui era i què volia a

través de la meva pròpia història.

Havien passat un parell de setmanes des que vaig desco-

brir l’storytelling i encara no sabia per on començar. Em tro-

bava esmorzant al bar del costat del despatx. Quan ja estava

pagant vaig llegir una entrevista que li feien a un prestigiós

DJ, Armin van Buuren, a la contra del diari de referència.

La vaig llegir perquè el nom em sonava d’una vegada que

vam anar a Eivissa de vacances i l’amic Carlus ens va portar

a la sala on actuava.

«Hace tres semanas en Los Angeles esperaban mis can-

ciones, pero yo no quería volver a sonar igual, así que hice

un montón de mezclas inesperadas y puse muchas cappellas

sobre mis temas hasta que fui creando una atmósfera. Y a par-

tir de ahí les conté una historia. De eso se trata, de contarles

una historia a todos».

Allà vaig decidir que m’hi havia de posar. No sabia com

ni quan, però havia de començar a construir la meva pròpia

història. Una història que expliqués qui era, però també què