adquireixen la realitat d’un principi, d’un clímax i d’un

final. I així, successivament. Les persones viuen les expe-

riències d’aquesta manera i, conjuntament amb els altres,

les classifiquen precisament així. Veiem la realitat a través

de l’estructura narrativa: tot esdeveniment té un inici, un

clímax i un final.

Però la narrativa no són només relats individuals utilitzats

per donar sentit a la nostra quotidianitat, sinó que també,

com a grup, compartim narratives que s’articulen amb base a

valors, costums, hàbits socials, mites, etcètera, que utilitzem

per regular els nostres comportaments en societat.

Utilitzem les narracions, les històries, per comunicar-nos,

per transmetre informacions i experiències, però també per

explicar-nos com a persones i per explicar tot allò susceptible

de ser explicat.