Vam continuar parlant força estona, amb l’Oriol. Abans

d’acomiadar-nos em va voler ensenyar el seu estudi i tots i

cadascun dels que hi treballaven. Allò era com una família.

És envejable l’ambient que es respira en aquell estudi, tant

de bo fos igual al meu despatx! Suposo que és impossible.

Mai no serà el mateix un despatx d’economistes i advocats

que una agència de publicitat.

Vaig tornar eufòric cap a casa. Tenia una gran sensació

d’alliberament, de feina feta i acabada. És una sensació

molt agradable i que he viscut poques vegades, només quan

l’empresa que m’he proposat dur a terme és molt difícil. La

primera vegada que la vaig sentir va ser quan vaig mun-

tar un concert solidari. Era un concert per recaptar fons

en defensa del territori. De mica en mica va anar prenent

volada i l’expectació es va desbordar. Un cop finalitzat el

concert amb èxit, la sensació d’alliberament, de felicitat per

la feina ben feta, es va manifestar en tota la seva plenitud.

Va ser la primera vegada que en vaig ser conscient. Aquell

dia, quan tornava cap a casa, la vaig tornar a sentir.

«Finalment, aquesta tarda, el president de la Generalitat

ha fet el gest d’autoritat que s’esperava. Després de dies

d’especulacions, avui en roda de premsa al mateix Palau de

la Generalitat, ha anunciat una nova remodelació del govern.

Han caigut els dos consellers que s’havien relacionat amb l’afer

Minoves i entren, com a substituts, dos desconeguts de la prime-

ra línia política. A més, també ha informat que com a president

del partit ha suspès de militància a tots els qui estan esquitxats

per aquest escàndol i s’ha posat a disposició de la justícia per tal

d’aclarir tot l’assumpte de les factures falses. Sembla que estem