© Editorial UOC 137 La coherència
mai cap anunci que no sigui coherent amb la marca i allò que
la sustenta. Sempre que facis res en comunicació, pregunta’t:
«És coherent amb el que sóc i vull transmetre?». Si ho és,
endavant, si no, no. T’has de convertir en el guardià de la
coherència, algú que vetlla constantment per la coherència
de la teva comunicació. També en el relat. Tu vols construir
el teu propi relat, no?
—Sí.
—Doncs mentre vagis construint-lo, vés preguntant-te:
«És coherent amb el que sóc i vull transmetre?». Si en algun
moment et desvies, hauràs de rectificar.
—Mai no donem gaire importància a la coherència i és
clau, ja ho veig.
—Saps per què és tan important? Perquè així com la
coherència reforça la comunicació, la incoherència la per-
judica molt. Crea interferències, es produeixen diferències
entre allò que vols comunicar i allò que interpreta el receptor.
—Ostres, Oriol, i deies que no sabies quina era l’essència?
—I no ho sé, Manel. Això és l’essència de la comunicació,
no del relat. Però en definitiva, un relat de marca, Manel, no
és res més que saber explicar d’on véns, on ets i cap a on vas.
No és res més que això. Tant per a una marca com, en el teu
cas, per a un polític: d’on véns, on ets i on vas.
—Olé, com si fos tan fàcil!