cosa comença a canviar als Estats Units. A veure si canvieu de

xip, els polítics d’aquí.

—No ho diràs pas per mi! Oriol, sabies que ets l’últim dels

entrevistats?

—No. Així poca cosa et podré aportar jo. Mira Manel, això

de l’storytelling o art d’explicar històries està molt desenvolu-

pat als Estats Units, on hi ha tota una estructura al darrere,

però aquí no hi ha gaire res encara que tothom se n’ompli la

boca. De fet, la teva idea segurament serà el més seriós que

s’haurà fet aquí sobre el tema. El que et deia, l’storytelling

és una moda, però nosaltres els publicistes fa anys que

expliquem històries en els nostres anuncis. Microhistòries.

Historietes de vint segons. Per nosaltres no és nou, això. He

estat pensant molt sobre què és el més important en una his-

tòria i no me n’he sortit. Ho sento.

—No ho saps, Oriol? No en tens cap idea? No m’ho crec!

—No. No ho sé, de debò. Puc explicar-te en què em fixo

jo a l’hora d’explicar una història o què es repeteix a cada

anunci que faig, però no sabria dir-te quina és l’essència

d’una història.

—Ostres, no m’ho esperava. És igual, què hi farem.

Almenys explica’m què és el que sempre és present en els teus

anuncis-històries i en què et fixes quan els fas.

—Et parlaré des del punt de vista d’un publicista. Com

et deia, l’storytelling no només està molt estès en el món