© Editorial UOC 132 Explica’t
rebé creat la publicitat des del no-res. Ell, conjuntament amb
una generació única de publicistes i dissenyadors, va fer de la
capital catalana un dels punts de referència de la publicitat
als anys setanta.
Tot i estar al voltant de la setantena el seu cap es tro-
bava lluny de la jubilació. L’havia conegut a les jornades
de referència sobre comunicació que es feien a casa nostra.
Des que era regidor, cada any intentava assistir-hi per tal
de millorar els meus coneixements sobre comunicació. Allà
vaig conèixer l’Oriol i vaig quedar meravellat. Ens va obrir
la ment a tots els assistents amb la seva magnífica ponència
sobre com comunicar una institució. En aquest seminari ja
començava a sonar amb força la paraula storytelling tot i que
jo no en vaig fer gaire cas, segurament perquè no en tenia la
necessitat. Més tard que la tindria.
Posteriorment, vaig contactar amb l’Oriol per a una cam-
panya publicitària per a un dels nostres clients del despatx. La
campanya no es va dur a terme però les reunions amb l’Oriol
ens van servir per constatar una bona sintonia personal.
—Manel, enhorabona per la nominació! M’han dit que
vols ser alcalde…
—Calla, calla, Oriol. No saps pas quin munt de problemes
que comporta!
—M’ho puc imaginar. Pensa que jo he treballat per a
molts candidats. És la pitjor feina que he fet: els espots electo-
rals! No deixen cap marge per a la creativitat. Sort que alguna