Capítol XIV

La coherència

19 de març del 2010

Finalment havia arribat el dia 19 de març, dia en què por-

taria a terme la meva darrera entrevista.

Sense voler-ho, encarava aquesta trobada amb una mica

de desgana, amb aquella actitud que a vegades ens surt quan

veiem que ja arribem a la meta. Aquella relaxació de saber

que arribes, que al cap d’uns instants s’haurà acabat la carrera

que estàs corrent. Aquesta sensació, però, es barrejava amb

el que jo anomeno «efecte autoescola», que no és altra cosa

que assolir l’objectiu a terminis. Com el carnet de conduir,

primer l’examen teòric i després el de pràctica. Aquest efecte

és descoratjador per als qui ens agrada que l’objectiu sigui

definitiu, que no hi hagi una segona part. Tenia una mica

aquesta sensació amb el projecte del relat. Primer, fer totes les

entrevistes, i després, ordenar la documentació, i el que era

més difícil: construir el relat.

L’última entrevista la vaig fer a Barcelona. Havia quedat al

despatx de l’Oriol Masferrer, un dels pares de la publicitat a

casa nostra. L’Oriol era un mite. Era un dels que havien gai-