© Editorial UOC 125 El conflicte
—Res, que estaves fent un seguit d’entrevistes per escriure
un llibre. I que demanaves a gent que viu de fer narracions
què és per a ells el més important d’una història. És això, no?
—Més o menys.
—I el llibre és per a les eleccions?
—Quin llibre? Ah, no, no, és feina per a la direcció del
partit a escala nacional, estic a la sectorial de continguts.
Sectorial de continguts! No se’m va ocórrer res millor
en aquell moment. L’únic objectiu que tenia era evitar que
en Cardús sabés què estava fent realment. Ja podia veure el
titular: «Manel Cortada es reuneix amb guionistes, escriptors
i directors de cinema perquè l’assessorin en la campanya».
—Sí que us fan treballar!
—Això és Londres, que no paren. És com un petit món,
té les seves pròpies dinàmiques i dèries. Ja ho veus! I una
d’aquestes és escriure llibres per a consum intern.
—I què, ja t’ho han dit?
—El què?
—Quina és la veritable essència d’una història. Segur que
tots han dit la mateixa. Jo ja en sé la resposta.
—Tu? Ah, sí?