d’actes. I ho hem mirat tots allà. Ha estat com mirar una

pel·li. De debò. I l’última escena: això ja ha estat la traca final.

Per cert, a tu que t’agrada la comunicació, t’has fixat en les

cares de la dona en moments puntuals de la declaració del

conseller? Sublim! Era una acusació amb totes les de la llei. A

la tele ja li treuen punta. En fi, tenim tema per a dies. Bé, a

part del tema Minoves, et volia comentar una altra cosa. Per

això t’he trucat. Com tens allò de la llista, Manel? Falta un

any i hauries d’anar-hi treballant.

—Sí, hi he pensat, però no ho acabo de tenir clar.

—Pensa que tenim sis regidors. Hauries de dissenyar un

escenari de creixement però sense llençar les campanes al

vol. Això vol dir que has de posar tota l’artilleria en els set

primers llocs. I preveient que potser el set no sortirà. Així

que en els sis primers llocs has de ser-hi tu, la teva mà dreta,

una molt bona número dos pel tema de la paritat, una altra

dona preparada que contrasti amb edat amb aquesta, algú

que sintonitzi amb els veterans del partit i, finalment, algun

fitxatge potent de la societat civil, algú reconegut i amb pres-

tigi que no tingui cap vinculació amb el partit. Ah, i tenint

en compte que com a mínim de l’anterior legislatura heu de

repetir tu i un altre entre els sis primers. Dos o tres de vells i

tres o quatre de nous. Aquests són els perfils. Només et falta

posar-hi els noms.

—Com si fos tan fàcil! Ja tinc al cap un o dos noms per a

l’independent. Aquests dies els començaré a temptejar. I com

a número dos, tinc clar que serà la Mercè Alcántara. A més,

ja és a l’ajuntament.