Capítol XIII

El conflicte

15 de març del 2010

Aquell dia tots ens vam despertar amb l’escàndol polític

de la temporada: la dimissió del conseller Minoves, després

que la justícia l’imputés en el «cas Marova» de blanqueig de

diners. Era una dimissió cantada. En Minoves era un cadàver

polític des de feia temps, però el cas transcendia la persona

del conseller. La caiguda d’en Minoves podia provocar una

crisi de govern de conseqüències imprevisibles.

Em vaig quedar enganxat a la tele mirant tota la roda de

premsa del conseller. S’ha de reconèixer que va estar bri-

llant. Es va defensar com el veritable animal polític que era

i al final feia la sensació que era ell qui renunciava a la seva

condició de conseller per poder defensar-se, en comptes que

l’obliguessin a dimitir. Una gran actuació. Per primera vega-

da a casa nostra, vaig veure fins quin punt s’havia anat fent

evident la influència nord-americana en la comunicació polí-

tica. Com que l’assumpte en què es trobava imputat —blan-

queig de diners a través de factures falses d’empreses fantas-

ma— l’havia destapat una examant del conseller, rebutjada,

en Minoves va comparèixer a la roda de premsa acompanyat