—Sí que ho és, però aquí hi ha la gràcia, senyor Cortada!

Fer literatura no és gens fàcil! Tot i la imatge de frivoli-

tat que sovint tenim els escriptors, hi ha un gran treball

al darrere. I talent, molt de talent. Treball i talent. Ah, i

inspiració, això també. Quina literatura li agrada a vostè?

Novel·la històrica?

—Doncs sí. Però sobretot llegeixo assaig.

Com qui no vol la cosa, en Lorenzo Basso va anar desviant

el tema de conversa fins a sortir del propòsit de la meva visi-

ta. Ell ja havia dit tot el que volia dir. Vam parlar de moltes

coses. De literatura, de política, de jardineria, d’art, d’història.

Es notava que li agradava parlar i li agradava escoltar-se. Tenia

aquell to didàctic en parlar del qui sap perfectament que el seu

interlocutor no està a l’alçada en segons quins temes. Tot i així

continuava la conversa com si fos el més normal del món.

El senyor Basso va ser una persona extremadament ama-

ble amb mi. Em va ensenyar casa seva i vam passejar pels

camps del voltant de la seva propietat. Només es va retirar

quan s’hi va veure obligat pel mal que li feia l’esquena.

—Senyor Cortada, ha estat un plaer parlar amb vostè.

—El plaer ha estat meu, senyor Basso.

—Espero que l’hagi ajudat en la seva recerca. Recordi que

seran els personatges els que faran que la seva història sigui

memorable.