© Editorial UOC 115 Els personatges
ha de reconèixer, els ha de veure propers, si més no, ha de
tenir la sensació que els entén, que comprèn el seu llenguat-
ge, encara que el personatge sigui molt distant d’ell en tots
els sentits. El lector ha de veure reflectits en els personatges
alguns comportaments que li són familiars. Construeixi
bons personatges i si la seva història serà bona, tindrà una
gran història.
—I si el personatge de la meva història sóc jo, senyor
Basso?
—Doncs sigui gran, senyor Cortada. Vostè és el perso-
natge del seu relat? Això no m’ho ha dit, la Neus. Bé, el fet
és el mateix. Tot el que li he dit abans serveix igualment si
vostè és el protagonista del seu relat. Vostè ha de construir-
se com a personatge. No està fet. Ha de fer-se. El primer que
li recomanaria és que el seu personatge estigui a l’alçada del
seu relat. Encara que li sembli que ja està fet, una feinada
enorme a construir el seu personatge. Si el seu relat és relle-
vant serà perquè el seu personatge haurà estat a l’alçada. No
hi ha història memorable sense personatges memorables.
El seu personatge ha de transmetre els seus pensaments i
els seus sentiments. Ha de deixar-se conèixer. Ha de fer que
l’espectador se senti representat per vostè. No en tot, però
en algunes coses. I per aconseguir-ho ha de donar credibili-
tat al seu personatge. Treballi’l, treballi’l, però que vostè s’hi
reconegui. No construeixi el personatge que voldria ser, sinó
el que és, però polit per la seva mà.
—Això serà molt difícil!