—Un personatge ha d’atrapar. La trama és molt impor-

tant, és la història pròpiament dita, però els qui la repre-

senten són els que la fan gran. Quan llegim, quan veiem,

quan escoltem una història, tenim diferents maneres de

fer-ho. Podem llegir-la amb més o menys distància. Podem

escoltar-la o mirar-la per sobre, amb més intensitat o bé fins

al punt de viure la història com si ens passés a nosaltres. La

diferència d’intensitats a l’hora de viure la història es deu als

personatges. Així que, si vol un consell, dediqui molt temps

als personatges de la seva història.

»Miri, senyor Cortada, un personatge per damunt de

tot ha de ser creïble. Quan el lector llegeix una història el

primer que vol és creure-se-la. No vol dir que no pugui ser

fantàstica, sinó que ha de tenir graus de versemblança. Abans

de posar-se a crear qualsevol història fantàstica, construeixi

personatges creïbles. La segona característica que ha de tenir

un personatge és una vida interessant. Al lector li agrada

viure experiències que segurament ell no viu ni viurà mai.

Hi ha d’haver quelcom interessant i diferent en la seva vida.

Encara que el personatge tingui una vida molt rutinària, la

seva rutina ha de tenir alguna cosa d’especial. Els personatges

també han de viure sensacions extremes. Han de transmetre

emoció. L’emoció és el vincle que uneix els personatges amb

els lectors, és allò que fa que l’espectador o lector visqui la

història intensament i s’hi trobi identificat.

—Sempre l’emoció…

—L’emoció és el que mou el món. L’amor o l’odi. I final-

ment, els personatges han de ser recognoscibles. El lector els