© Editorial UOC 113 Els personatges
—I tant. Exquisida.
—Única. No és pas periodista, vostè, no?
—No, no.
—Així podem parlar tranquil·lament. La Neus m’ha fet
cinc cèntims de la seva recerca i del seu interès per conèixer
el que és més important d’una novel·la, d’una narració. Jo li
podria dir que és l’estructura, o el ritme, la trama o qualsevol
altra cosa, però li diré el que per a les meves novel·les és el
més important. M’ha llegit mai, senyor Cortada?
—La veritat és que no, senyor Basso. Li he llegit entrevistes
però mai cap llibre. Prometo que un cop acabi el meu projecte,
el primer llibre que llegiré serà el seu darrer: La cuna del olvido.
—M’agrada la seva sinceritat, senyor Cortada. De tota
manera, si vol llegir un llibre meu li aconsello Amanece en
Milian Park. És molt millor. El que li deia, podria dir-li diver-
ses coses que són cabdals en una novel·la, però per a la meva
literatura, en parlar de la meva obra, el més important són
els personatges. Totes les meves novel·les es basen en els
personatges. La gent s’enganxa a la meva literatura a través
dels personatges. Això, en major o menor mesura, tots els
escriptors ho sabem. Però és tan difícil construir personatges
que enganxin el lector! L’èxit del seu relat, senyor Cortada,
serà a causa dels personatges que construeixi.
—I com es construeix un personatge? Com s’ha de fer?
Com ho fa vostè?