d’equilibri. És un mal d’excés. Saps què hi posa al frontispici

del temple d’Apol·lo, seu de l’oracle de Delfos, Manel?

—No.

—«Coneix-te a tu mateix» i, sobretot, «Res en excés».

Entens el què et vull dir? Hybris, excés, ordre, equilibri.

L’equilibri, recuperar o trobar l’equilibri, l’ordre. Aquest és el

factor motivador dels mites i de la majoria de les històries.

L’aventura per recuperar o trobar el bé més preuat, l’ordre,

l’equilibri personal o còsmic.

Vam continuar parlant d’aquest i d’altres temes fins ben

entrada la tarda. A poc a poc vam anar abandonant els déus i

els herois per parlar de temes més mundans. S’interessava per

conèixer com encarava el repte polític que tenia davant meu.

L’Antoni em va donar quatre consells de professor d’institut.

Els professors d’institut sempre han estat un dels gran plan-

ters de la política del nostre país, sobretot en l’àmbit muni-

cipalista. I sempre ajuda conèixer com veuen ells la situació

de la ciutat. Sense ser-ne plenament conscients, són un dels

grans generadors d’opinió de les ciutats mitjanes. En les ciu-

tats més petites són, a més, el motor cultural, i això sempre

passa desapercebut. Això no vol dir que jo sigui un entusiasta

dels professors d’institut, però sí que en aquest col·lectiu hi

ha grans quantitats d’Antonis, persones brillants que ajuden

a formar generacions i generacions i a qui ningú no es digna

a reconèixer la feina feta. Si jo arribés a ser alcalde, ho faria.

Va ser un plaer recuperar una part del temps perdut amb el

meu professor. No només per recordar vells temps i retrobar