© Editorial UOC 106 Explica’t
—Sí, fixa-t’hi. Un home viu en harmonia amb el seu poble
i la seva família. Un esdeveniment inesperat trenca aquesta
harmonia, aquest ordre, i ell es veu obligat a endegar una
aventura per tal d’aconseguir finalment recuperar l’harmonia,
l’ordre inicial. Ulisses ha d’abandonar casa seva, peen altres
històries el protagonista ha d’anar a buscar la persona, la famí-
lia o allò que representa el seu ordre. Sempre és la mateixa
estructura: harmonia, fet inesperat, una successió d’accions
(la trama) i al final, retorn a l’harmonia. Pensa en qualsevol
pel·lícula: des de Ben Hur fins a Jungla de cristal. Sempre és el
mateix: recuperar l’ordre és l’objectiu de la trama.
—És un retorn a l’inici, doncs.
—Sí. A l’inici ens mostren l’equilibri del protagonista, la
seva vida tranquil·la. De sobte es produeix un fet inesperat
que trenca aquest equilibri, es desenvolupa la trama fins que,
finalment, el protagonista restableix el seu equilibri.
—I tots els mites segueixen aquesta estructura?
—Formalment no, però que els inspira el mateix sentit:
tenir ordre, perdre’l, lluitar per recuperar-lo i restablir-lo.
Aquest ordre pot ser personal o còsmic, però tot està estreta-
ment relacionat. Recordes què és l’hybris, Manel?
—Sí, que me’n recordo. És el perill de l’excés en els
homes, no? El fet de creure’s déus.
—Més o menys. És quan els homes es creuen déus
i s’atreveixen a reptar-los. El mal d’hybris és la pèrdua