ha de restablir l’equilibri d’Ítaca per tal que ell també estigui

en ordre, ell i l’illa.

»Aquest perill de pèrdua de l’equilibri és permanent a la

mitologia grega. Tota la lluita entre els déus i els Titans és una

lluita per l’ordre còsmic, la relació entre els déus i els homes,

també. Fixa-t’hi.

»Això és el que, per a mi, és l’essència dels mites grecs,

però reflexionant sobre la teva cerca he pensat: de què ens

serveix això a l’hora d’escriure una història? No sé si et podré

ajudar gaire, però he arribat a una conclusió. Com ja t’he

dit, els grans mites tenen molt presents els conceptes d’ordre

i equilibri en l’estructura narrativa i crec que això també és

present en les grans històries.

»Tornem a posar l’exemple d’Ulisses. Ulisses es troba a la

seva illa d’Ítaca, vivint en el seu entorn i amb la seva família.

Un fet puntual, la guerra de Troia, l’obliga a marxar per llui-

tar-hi. Fruit d’aquesta guerra i de la carnisseria que provoca,

els déus el castiguen a vagar enmig del mar; posteriorment

Posidó encara allarga i dificulta més el seu retorn, com a

càstig pel mal que han infligit al seu fill Polifem. Finalment,

Ulisses aconsegueix tornar a Ítaca i ha de lluitar per restablir

l’ordre i recuperar el seu lloc, com a rei de l’illa i com a home

de la casa. Què hi ha en aquesta narració que també es dóna

en altres grans històries? Un desenvolupament similar amb

un objectiu comú.

—Com vols dir?