El que feia més atractives les seves classes, el que acon-

seguia que no ens en saltéssim cap, no era la matèria que

donava, ni tan sols tot ell. Eren les històries que ens expli-

cava. L’Antoni era un enamorat de la mitologia grega i no

desaprofitava cap ocasió per explicar-nos algun mite.

És per això que havia estat una de les primeres persones

que em van venir al cap quan vaig pensar en el projecte de

construir el relat. Els mites són històries fantàstiques que

han perviscut al llarg de segles amb una vigència evident i

que tenen un missatge implícit rellevant. La mitologia grega

és potser el conjunt d’històries que més han contribuït a

desenvolupar algunes de les arts més extraordinàries de la

civilització occidental. Els devem tant, als mites! I no deixen

de ser històries. Històries extraordinàries, articuladores d’una

cosmologia i d’una cultura mil·lenària, però històries al cap i

a la fi. Si volia parlar de fer una història, havia de parlar dels

mites grecs.

Feia anys que no havia vist l’Antoni. M’imaginava que

estaria igual i que faria exactament el mateix que feia amb

nosaltres, ara amb altres alumnes. Me l’imaginava a l’hora

del descans assegut a la gespa, envoltat d’estudiants i parlant

de filosofia.

I així va ser. Havíem quedat que el passaria a recollir a

l’hora del descans a l’institut i aniríem al centre de la ciutat

per parlar, tot caminant pel barri vell. Un cop aparcat el cotxe

va disparar:

—No em pensava que triguessis tant.