© Editorial UOC 101 L’equilibri
Capítol XI
L’equilibri
4 de març del 2010
El quatre de març havia quedat amb el meu antic profes-
sor de filosofia a l’institut, l’Antoni Pons. L’Antoni va ser el
millor professor que vaig tenir mai. Era aquell professor que
tots hem tingut a l’institut, de qui, passats els anys, veus que
ha estat important a la teva vida. No per res en concret, sinó
per l’amor que posava a l’hora d’ensenyar i, sobretot, perquè
per primera vegada veies que el professor et tractava com a
una persona amb criteri. Quantes vegades havíem parlat de
política amb l’Antoni! Quantes barbaritats que dèiem! I com
ens escoltava i respectava, tot i saber que el que dèiem no
s’aguantava per enlloc.
És el paradigma del professor que estima l’educació i que
gaudeix educant, perquè això és el que feia, educar-nos. Tot i
que nosaltres no ens n’adonàvem.
Sempre serà un referent per a mi, encara que ell no ho
sàpiga.